Estratal

Estratal és un neologisme inventat per Edward de Bono en el seu llibre “Yo tengo razón, tu estás equivocado“. I és una tècnica de creativitat.

Un Estratal és una sèrie d’enunciats paral·lels que es consideren com una totalitat. No és necessari que els enunciats tinguin cap connexió entre si. Tampoc es pretén entendre’ls. No s’intenta abastar tots els aspectes ni ésser descriptiu. No s’intenta ser analític.

De la mateixa manera que una paraula a l’atzar s’usa perquè un vol usar-la, els diferents enunciats es col·loquen junts en un Estratal senzillament perquè es desitja col·locar-los junts d’aquesta manera. El propòsit d’un Estratal és la sensibilització de la ment per a que puguin aparèixer idees noves.

Tot i que podria ser de qualsevol número de línies, s’ha formalitzat que en siguin 5. Cinc dona prou riquesa de possibilitats, sense que es pugui considerar com un tot. Cada línia ha de ser una frase o un enunciat, no una paraula.Un exemple: Un estratal sobre la cervesa

  • … beguda consumida principalment per homes
  • … fàcil de consumir, fàcil de beure
  • … difícil establir diferències entre marques
  • … quasi sempre comprada per dones en els supermercats
  • … valor de mercat dels nous consumidors o de les ocasions de consum

D’aquí ens sorgeix la idea de vincular certs tipus de cervesa a certs tipus de menjar. Per exemple, establir que amb el pollastre s’ha de beure Heineken o que amb el peix i marisc s’ha de beure Guiness. Darrera d’això hi ha el concepte de desenvolupar el mercat de la “cervesa amb el menjar”, que ofereix l’avantatge d’obrir el mercat femení.

Consideracions sobre els Estratals

Un Estratal és un procés reflexiu. Es confecciona i es llegeix i rellegeix fins que comencen a perfilar-se algunes idees. Evidentment no té sentit si elaborem un Estratal amotllant-lo a una idea prefixada.

Fer estratals requereix pràctica, ja que es tendeix a comprendre i, per tant, a vincular els enunciats entre si, fet que cal evitar perquè el que té valor és precisament és la seva qualitat aleatòria i arbitrària. Quan més inconnexes siguin les capes de l’Estratal, més àmplia serà la sensibilització.

Cal pensar en els estratals com en les parts humides del paper abans de pintar amb acuarel.la. Quan s’arriba a les part humides, la pintura flueix i forma nous dissenys.

Bibliografia