Delphi: recollir l’opinió d’un grup d’experts

La tècnica Delphi va ser desenvolupada a la corporació RAND als anys 50 com una manera de recollir l’opinió d’un grup d’experts per fer prediccions sobre el dany potencial d’un atac amb bombes atòmiques.

A més de ser útil per a la predicció tecnològica, també ho és per aflorar i jutjar components de temes confosos. La contrapartida més gran dels formularis de Delphi és l’elevada càrrega administrativa. Però el mètode s’ha incorporat amb èxit en alguns sistemes informatitzats de resolució de problemes.

Qüestionaris Delphi: recollir l’opinió d’un grup d’experts

Comporta entre 2 i 5 qüestionaris successius a un grup de 15-25 persones (a vegades fins a 100) escollits:

  • com a experts en el tema objecte de la recerca (si l’objectiu de l’exercici és recollir l’opinió d’experts sobre un tema)
  • com a persones directament implicades en algun tema (si l’objectiu és aflorar preocupacions socials o organitzatives).

Per exemple, una agència de suport a petits negocis utilitzava el seu grup de monitors voluntaris com a experts en petits negocis locals en un grup Delphi quan intentava identificar les barreres psicològiques que feien que la gent no iniciés negocis pel seu compte.

Procediment

Típicament, funciona així:

  1. Es nomena el grup.
    Ja que són experts poden molt bé ser gent ocupada, pel que poden necessitar algun incentiu per acceptar el considerable compromís que implica participar-hi.

  2. Es desenvolupa, envia i rep el qüestionari inicial.
    Aquest normalment pregunta una o dues qüestions amplies i obertes. L’anàlisi posterior serà més fàcil si les respostes són en forma d’una llista de frases separades o paràgrafs curts, més que text continu. Potser caldrà algun recordatori per animar als qui triguin a contestar.

  3. Es desenvolupa, envia i rep el segon qüestionari.
    Aquest es crea a la llum de les respostes al primer qüestionari. Una manera de fer-ho seria: Enganxar totes les respostes al primer qüestionari en una única llista anònima (usant els textos originals de manera que els participants hi reconeguin les seves pròpies contribucions).
    Demanar als enquestats que: (a) afegeixin qualsevol element que els suggereixi la llista combinada, i (b) que puntuïn cada un dels elements (per ex. en una escala de cinc punts de importància, prioritat, factibilitat, rellevància, validesa).

  4. Un Delphi breu podria acabar en aquest punt (saltant al pas 5), però un de més extens podria continuar més rondes.En la forma clàssica, la llista d’elements puntuats s’hauria d’ordenar en l’ordre suggerit per les puntuacions mitjanes, i el qüestionari 3 hauria de demanar als membres del grup que indiquessin on creuen que s’hauria de canviar l’ordre. En principi això es pot repetir en subsegüents qüestionaris fins que emergeixi un patró estable, però pocs grups d’experts tenen paciència per a diverses rondes, excepte que el tema sigui important per a ells.
    Alternativament, el qüestionari 3 podria prendre altres formes. Per exemple, es podria imprimir tots els elements puntuats per sobre d’un determinat llindar en targetes diferents i demanar als membres del grup que les ordenin en conjunts relacionats.

  5. Ja que el membres del grup han estat escollits pels seus coneixements i/o implicació directa, segurament tindran força interès en el resultat pel que, normalment, a cada un se li envia un informe resum i una carta d’agraïment al final del projecte.

Consideracions

Quan s’utilitza el mètode Delphi per tractar un problema únic i ben definit, tal com el seu ús original d’estimar els nivells de dany d’una guerra nuclear, el resultat es pot resumir fàcilment.

Però quan s’usa per aflorar i prioritzar preocupacions, el resultat pot ser bastant extens. Un grup de 20 membres pot generar fàcilment de 15 a 20 assumptes cada un – potser 200 o 300 elements diferents, pel que, com en qualsevol forma de brainstorming o brainwriting, pot ser necessari algun tipus d’anàlisi convergent post-Delphi.

Bibliografia

  • © John Martin – Adaptat de VanGundy, A.B. (1988), ‘Techniques of Structured problem Solving‘ – Van Nostrand Reinhold, V7.07 – © Traducció Sèrie Tècniques de creativitat d'innovaforum