Lluna – innovaforum.com

Bibliografia

Autor: Coneguda com la “il·lusió de oculoagràvica”. L’augment de mida dels objectes blancs ja va ser percebuda per Plató. Ib.-al-Haytham, cap al 1400, va afirmar que els objectes blancs semblen més propers que els foscos. Leonardo da Vinci va constatar de l’efecte sobre la mida quan hi ha un contrast de luminància: un objecte fosc contra un de clar sembla més petit i un objecte clar sobre un fons fosc sembla més gran que de costum. Aquesta il·lusió sembla que ja era coneguda pels grecs. Descartes va notar que els objectes brillants semblen a l’ensems més propers i més grans que els objectes obscurs
La raó perquè semblin més propers és que el moviment amb el que la pupil·la es contreu per evitar la força de la llum està molt lligat amb la capacitat que l’ull sencer té per veure objectes de forma diferenciada (mitjançant la qual jutgem la distancia) de forma que rarament es pot donar l’un sense que en certa mesura es doni l’altra. I la raó per la que els cossos lluminosos semblen més grans rau en el fet que l’estimació que fem de la seva mida depen de la seva distància, així com en el fet que impressionen imatges més grans en la part de darrera de l’ull.
Font: Helen Ross & Cornelis Plug, “The mystery of the moon illusion“, Oxford University Press, pàgs. 79-80
Sèrie Percepció - Il·lusions òptiques i funcionament del cervell d'innovaforum