Hi ha principis subjacents a la creativitat. Les tècniques de creativitat els apliquen. Entendre la naturalesa del procés potencia la nostra creativitat.
Principi de l’abundor
Segurament has pensat algun cop en el terrible percentatge de llavors o d’espermatozous o òvuls que es desaprofiten.
La Naturalesa actua per abundor i no per racionalització. Hom diria que el racional és l’abundor. Un cop més, no ens conformem amb la primera bona idea per -repetim la imatge gràfica- arrencar a còrrer. Moltes, moltes idees, unes suscitades per altres o per algun detall d’altres; que després avaluarem, combinarem, permetrem que competeixin entre si i es seleccionin pràcticament soles.
Principi del grup
«Un home sol no pot traginar una viga de cinc metres, cosa que és molt fàcil quan són dos», deia Engels. El valor del grup és increïble. I el més curiós és que l’individu pot actuar com un petit grup, utilitzant la seva flexibilitat mental.
Principi de la bisociació
Aquest és un concepte clau. Traduïm aquí la definició que en dona el diccionari Webster, i serà útil llegir-la abans i després de l’exemple que anirà a continuació: «Associació mental simultània d’una idea o objecte amb dos camps ordinàriament no vists com a relacionats».
Un exemple n’és el Mètode Toyota, «just-in- time» o «sèrie u». La fabricació de cotxes estava relacionada amb la unitat («fora de la sèrie», prototipus, artesania) o amb la sèrie. Però sèrie i unitat es consideraven termes pràcticament oposats.
Principi de la incompatibilidad ideació/avaluació
Quan s’està en fase d’ideació pot ser que es diguin moltes tonteries però cap seria tan gran com fer un comentari crític, fins i tot somriure amb aquesta intenció. La fase s’interrompria en aquest moment i regenerar la fluïdesa seria gairebé impossible, fins i tot expulsant al «creaticida» a les tenebres exteriors.
Atenció: això és així també en el treball creatiu individual, de tot tipus. Per exemple, quan es tracta d’escriure un informe, un cop dissenyat i adoptat possiblement un esquema útil i emplenat amb els punts concrets, dades, idees (segurament acumulades utilitzant tècniques de generació), etc., comencem a escriure. És essencial no auto-censurar-se ni auto-criticar-se, escriure, escriure, arribar al final. Mentre, anar fent les anotacions que ens assaltin en el lloc adequat de l’esquema o en paper a part; res de corregir ara. Si és possible, el dia següent, corregim o reescrivim; finalment, polim. Només queda llegir-lo com si fóssim la o les persones a les que va dirigit, o les que tindran que treballar en el tema; el que ens suggerirà noves idees i correccions, sens dubte.
Bibliografia
© Qüestió de principis – Julian Plana Pujol – “Creatividad en la gestión” – Cuadernos ESCA de Gestión de sucursales, CECA – Madrid 1988 – Reproduït amb autorització de l’autor – Traducció: Sèrie Conceptes sobre creativitat d'innovaforum
Aqui hi ha els serveis
