Clau

Tècniques de creativitat

TGN Tècnica de Grup Nominal

 

La Tècnica de Grup Nominal no és una tècnica de creativitat en el sentit estricte de la paraula, sinò més aviat un mètode de resolució creativa de problemes que estableix unes condicions que intenten equilibrar el millor de la individualitat i el millor del grup, intentant evitar la pressió que el grup pot exercir sobre l'individu. Això fa que els membres del grup, tot i estar físicament reunits, no sempre puguin comunicar-se entre si. Així, la TGN supera diversos dels problemes que són típics en els grups que interactuen.

El treball en grup afavoreix la implicació en els temes i el compromís, facilita la interacció i és, en general, un potent generador d'idees. La tècnica incorpora un sistema de votació per determinar el judici del grup.

Aquesta tècnica permet treballar amb grups nombrosos. Si els grup és reduit, de 7 a 10 persones, seuen al voltant d'una taula, a la vista els uns dels altres. Si és més nombrós, es poden distribuir en cadires formant un cercle.

Les fases del desenvolupament de la tècnica són:

  1. Definició: s'exposa i es defineix clarament el tema o problema a tractar.

  2. Brainstorming Individual: en començar la reunió els participants no parlen entre ells. Durant un període de temps de 5 a 10 minuts, cadascú fa una llista del factors que troba respecte al tema en questió. En aquesta fase el grup només existeix des del punt de vista físic, però encar no existeix el grup en el sentit psicològic del terme.

  3. Exposició: cadascú exposa una de les idees que ha escrit a la seva llista privada. El director les anota en una pissarra que estigui a la vista de tots. No hi ha discussió, sinó només enregistrament de les idees exposades. La presentació per torn continua fins que tots els membres indiquen que ja no tenen més idees per compartir (aproximadament 15 minuts, en funció de la mida del grup).

    El producte d'aquesta fase nominal de la reunió és una llista de propostes que, normalment, inclou de divuit a vint-i-cinc idees

  4. Discusió i clarificació: discusió i anàlisi del significat de cada una de les idees proposades. La discusió implica valoració sobre l'adequació o no de les idees respecte al problema que cal resoldre. Es realitza demanant aclariments i relacionant unes idees amb altres, amb el propòsit de depurar la llista. L'objectiu és que totes les propostes s'entenguin clarament. És la fase pròpiament grupal.

  5. Classificació Individual: Acabada la discusió, els membres del grup tornen a treballar aïlladament. Cadascú elabora una llista dels deu punts que considera més rellevants, ordenant-los de més rellevant a menys (10 minuts). Aquesta fase es realitza en silenci.

  6. Ajuntar classificacions: es reuneixen totes les classificacions individuals i s'ordenen les idees d'acord amb el còmput total.

  7. Decisió final: La solució final és automàtica, ja que s'accepta com a solució la idea millor classificada.

    Alternativament, cas que el grup no tingui capacitat de decisió o que no sigui convenient prendre-la, el director del grup recopila la informació subministrada de la manera més exacta possible per ser analitzada posteriorment.

En resum, el procés de la TGN és el següent:

  1. Generació en silenci de les idees, que es posen per escrit.
  2. Realimentació per torns dels membres del grup, amb la finalitat d'enregistrar a la pissarra cada idea amb una frase concisa.
  3. Discussió de cada una de les idees enregistrades, amb finalitats d'aclariment i depuració.
  4. Votació individual sobre la prioritat de les idees. La decisió del grup s'obté mitjançant l'ordenació per categories o puntuació.

Punt forts:

  • Elimina en gran mesura la pressió grupal.
  • S'afavoreix la llibertat de pensament.
  • Es facilita el comportament autònom dels membres.
  • Ofereix un mètode clar per arribar a la millor solució del problema
  • Punt febles:

  • Es perd riquesa d'idees com a conseqència de la interacció grupal.
  • Les decisions s'adopten per majoria, no per consens.
  • Existeix el perill que la millor idea no sigui realment la que surt millora classificada.
  • No elimina totalment la pressió del grup.
  • Tornar a Clau Tècniques de creativitat

    © innovaforum.com
    Bibliografia
    - Jorge Alberto Ponte, Mercado, Conceptos y herramientas de Management, Cuaderno nº 5, Módulo I.C, Creatividad e Innovación , V,3,C
    - Alfredo Muñoz Adánez, Métodos Creativos para Organizaciones, Cap.9, pàgs 84-85, Ed. Eudema, Madrid,1994