Clau

Tècniques de creativitat

Sinapsi

 
Mètode creat l'any 1974 per Guy Aznar orientat a resoldre problemes de certa envergadura dins l'empresa.

El mètode defineix unes funcions, uns grups per exercir-les i una seqüència d'actuació, cobrint tot el procés des de l'elecció del problema fins a la implantació de la solució.

Funcions

La sinapsi distingeix tres nivells de funcions que s'atribueixen a diferents grups:

  • decisió - exercida pel Grup d'Estat Major
  • realització - exercida pel Grup de Realització
  • creació - exercida pel Grup de Creativitat i el Grup d'Intersecció.
  • Grups

  • Grup d'Estat Major (GEM)
  • composat pel Comitè de Direcció o algunes persones amb elevat poder decisori.
  • Grup de Realització (GR)
  • és la persona per a qui treballa el Grup de Creativitat, el seu interlocutor i el seu client.
  • composat per dues persones, normalment directius, un dels quals és el responsable del servei o departament afectat pel problema.
  • ha de transformar en idees pràctiques les propostes del Grup de Creativitat.
  • Grup de Creativitat (GC)
  • es cuida de la producció d'idees i de la primera fase d'interesecció.
  • composat per l'animador i els participants
  • s'aconsella que no inclogui l'expert, que podria inhibir el grup
  • Grup d'Intersecció (GI)
  • s'encarrega d'adoptar les idees i oferir solucions
  • composat pel client, l'animador del GC i un expert escollit pel client.
  • Seqüència

    La seqüència en que intervenen aquests grups i les actuacions que fan en cada moment són:

    1. Grup d'Estat Major
    2. Escull el problema, en funció de la política i l'estratègia de l'empresa.
    3. Grup de Realització
    4. Aïlla el problema, eliminant indefinicions i ambigüitats i, si el problema és complex, defineix quines parcel.les s'abordaran.
    5. Recopila la informació disponible, dins i fora de l'empresa, per facilitar-la a GC.
    6. Formula el problema de manera que el GC el pugui comprendre.
    7. El reformula a partir de les observacions del GC.
    8. Grup de Creativitat
    9. abandona el camp de la realitat (allunyament)
    10. s'aparta del problema buscant idees originals
    11. separa judici i la creativitat
    12. utilitza tècniques de creativitat com ara el Brainstorming, plantejant-se que tot és possible ("perquè no?"), etc. per a produir idees.
    13. cerca l'estímul
    14. busca estímuls allunyats del problema
    15. capta aquells que puguin aportar solucions
    16. per fer-ho usa tècniques evocadores com ara Sleep-writing Paraula a l'atzar, Fragmentació, Analogies, Empatia (identificar-se personalment amb parts o elements del problema, com un joc de "rol"), projectar a partir d'estímuls visuals )taques, formes abstractes), somniar.
    17. fa la intersecció (primera fase)
    18. connecta els estímuls amb la realitat, evitant el pensament negatiu
    19. estableix relacions successives per acostar les idees a la solució
    20. escolta repetidament les gravacions fetes durant l'allunyament, per captar-ne les parts interessants.
    21. el procés de producció d'idees i intersecció és ciclic: estímul-allunyament-idees-intersecció.
    22. Grup d'Intersecció
    23. Rep les idees del GC i fa la intersecció (segona fase).
    24. La presència de l'expert ajuda a acostar més les idees al problema.
    25. Produeix solucions com a conseqüència de les interseccions.
    26. Grup de Realització
    27. Fixa els criteris per discriminar entre les solucions i avaluar-les. Les avalua.
    28. Selecciona les solucions que es presentaran al GEM.
    29. Redacta un informe al GEM justificant les solucions escollides.
    30. Grup d'Estat Major
    31. Escull la solució definitiva.
    32. Ho comunica al GR pel seu desenvolupament.
    33. Grup de Realització
    34. Du a terme un primer desenvolupament de la solució acordada.
    35. Pot designar un responsable encarregat del procés d'innovació.

    Característiques del grup de creativitat

    1. Polarització: orientació a l'objectiu
    2. Dimensions: 6 persones (animador i 5 participants)
    3. Heterogeneïtat: membres amb diferents formació, pla professional, personalitat, sexe, etc. per enriquir els punts de vista i enfocaments.
    4. Estratificació: membres de diferents nivells jeràrquics per diversificar la visió, sempre que no resti eficàcia al grup.
    5. Participació: hom recomana sessions setmanals de menys de 3 hores o mensuals en seminaris tancats de 2 o 3 dies.
    6. Permeabilitat: el grup manté els mateixos membres durant tota la seva existència.
    7. Autonomia: quant al funcionament, el GC és autònom i es reuneix, a poder ser, en local propi fora de l'empresa. Quant als objectius, li venen fixats.
    8. Control: el grup s'autocontrola. En l'empresa, reben el mateix tracte que qualsevol altre.
    9. Flexibilitat: el grup organitza les seves activitats i decideix l'existència o no de procediments interns que regulin la seva activitat.
    10. Estabilitat: la seva vida es fixa en dos anys, sempre amb els mateixos membres. Les reunions es fan sempre amb tots els membres.
    11. Comunicació: és important que sigui bona, amb l'ús d'expressions positives, escoltant activament els altres i fixant-se fins i tot en la comunicació no verbal.
    12. Confiança: a tres nivells: en que el grup tindrà èxit, en que les idees pertanyen al grup i en que un mateix és creatiu
    13. Clima: necessitat de cohesió, optimisme i seguretat en l'èxit. Es considera que afecta tant als resultats del grups que fins i tot es proposa mesurar-lo.
    14. Cohesió: indica bon funcionament i és conseqüència de les altres dimensions grupals.

    Tornar a Clau Tècniques de creativitat

    Extret de © Alfredo Muñoz Adánez, Métodos Creativos para Organizaciones, Cap.5, pàgs 60-72, Ed. Eudema, Madrid,1994
    Adaptació: innovaforum.com