Clau

Tècniques de creativitat

Brainstorming

 

Pluja d'idees
Tormenta d'idees
Remolí de cervells

Tempestad de ideas / Tempestad del cerebro
Tormenta de ideas / Tormenta cerebral
Lluvia de ideas / Torbellino de ideas
Bombardeo de ideas / Avalancha de ideas
Movilización mental / Sacudimiento de cerebros

Brainstormig

El Brainstorming és potser la tècnica més antiga i més coneguda, almenys de nom. El seu creador, Alex Osborn, el va descriure en el seu llibre Applied Imagination, publicat el 1954, tot i que ell ja el venia utilitzant des del 1939.

La tècnica va guanyar popularitat ràpidament fet que obligà al seu inventor a publicar una versió revisada del llibre el 1957 (en castellà, Imaginación aplicada, Alex F. Osborn, Ed. Velflex, Madrid 1960), ampliant el contingut amb l'experiència acumulada en aquest període i reordenant els capítols amb fins didàctics. Tot i tenir més de 70 anys, encara continúa essent vàlida.

Els seus objectius principals són: portar-nos a trencar les limitacions habituals en el pensament i produir un conjunt d'idees entre les que poder escollir (ningú vol tenir una única opció on escollir quan va a comprar un cotxe o un detergent, per tant, perquè tenir només una opció quan s'intenta resoldre un problema?).

El Brainstorming és útil per atacar problemes específics (més que generalistes) i allà on cal una colecció d'idees bones, noves i fresques (més que no pas on cal judici o anàlisi per a decidir).

Tot i que Alex Osborn recomanava que el grup tingués dotze membres, actualment està provat que el nombre ideal és de 4 a 7 persones, essent pràctics també els grups d'entre dos i deu membres. També es pot practicar individualment.

Regles bàsiques

Hi ha quatre regles bàsiques:

  1. Suspendre el judici. Eliminar tota crítica. Quan brollen les idees no es permet cap comentari crític. S'anoten totes les idees. L'avaluació es reserva per a després. S'ha de postposar el judici advers de les idees. Hem estat tan entrenats a ser instantàniament analítics, pràctic i convergents en el nostre pensament que aquesta regla resulta difícil de seguir, però és crucial. Crear i jutjar al mateix temps és com tirar aigua calenta i freda a la mateixa galleda.

  2. Pensar lliurement. És molt important la llibertat d'emissió. Els pensaments salvatges estan bé. Les idees impossibles o inimaginables estan bé. De fet, a cada sessió hi hauria d'haver alguna idea prou eixalabrada que fes riure a tot el grup. Cal recordar que les idees pràctiques sovint neixen d'altres totes, impracticables o impossibles. Permetent-te pensar fora dels límits del l'ordinari, del normal, poden sorgir solucions noves i genials. Algunes idees salvatges esdevenen pràctiques. Quan més enèrgica sigui la idea, millors poden ser els resultats; és més fàcil perfeccionar una idea que emetre'n una de nova.

  3. La quantitat és important. Cal concentrar-se en generar un gran nombre d'idees que posteriorment es puguin revisar. Quan més gran sigui el nombre d'idees, més fàcil és escollir entre elles. Hi ha dues raons per desitjar una gran quantitat d'idees. Primer, sembla que les idees òbvies, habituals, gastades, impracticables venen primer a la ment, de manera que és probable que les primeres 20 o 25 idees no siguin fresques ni creatives. Segon, quan més llarga sigui la llista, més s'haurà d'escollir, adaptar o combinar. En algunes sessions, es fixa l'objectiu d'aconseguir un nombre determinat d'idees, de l'ordre de 50 o 100, abans d'acabar la reunió.

  4. L'efecte multiplicador. Es busca la combinació d'ideacions i les seves millores. A més de contribuir amb les pròpies idees, els participants poden suggerir millores de les idees dels altres o aconseguir una idea millor a partir d'altres dues. Què té de bo l'idea que han dit? Què es pot fer per millorar-la o per fer-la més salvatge? Utilitza les idees dels altres com a estímul per a la teva millora o variació. A vegades, canviar només un aspecte d'una solució impracticable la pot convertir en una gran solució.
Una llista més ampliada de regles la trobaràs en aquest Decàleg del bon brainstormià.

Desenvolupament d'una sessió

Aquí trobaràs una visió ràpida d'aspectes a tenir en compte pel desenvolupament d'una sessió.

Hi ha alguns aspectes pràctics a tenir en compte en fer una sessió:

Variants del brainstoring

Des de la seva creació se n'han derivat un considerable nombre de variants i n'existeixen algunes variants a les que s'ha donat nom propi:

Segons Czichos (1993), Schlicksupp (1992) i Werneck i Ullmann (1973), es poden diferenciar, per exemple, les següents variants:

El tret fonamental comú d'aquestes tècniques és l'intercanvi de propostes dels participants en una sessió per trobar idees. Es diferencien en si es realitzen oralment o per escrit.

Donat que la terminologia en tots ells no és uniforme s'utilitza el concepte brainstorming per a tots ells com a concepte englobador.

Tornar a Clau Tècniques de creativitat

© innovaforum.com
Fonts:
© TeachSam Arbeitstechniken
© Robert Harris