Alternatives: l’operació bàsica de la creativitat

La operació bàsica de la l’activitat creativa és la recerca d’alternatives.

  • Hi ha una altra manera?
  • Quines són les alternatives?
  • Què més es pot fer?

La creativitat pot definir-se com una recerca d’alternatives, l’intent de ser creatiu respecte quelcom que ja existeix.

Aturar-se a buscar alternatives.

El procés no és tan fàcil com suposa la majoria de les persones. D’on surten les alternatives? Com les aconseguim quan les necessitem? Cal aturar-se a buscar alternatives.

Si un es troba en una situació en que el següent pas lògic és fàcil, un dóna aquest pas, no busca alternatives. I si el següent pas lògic és fàcil, també el dona. En altres paraules: és difícil parar-se a buscar alternatives quan no les necessitem. Sembla innecessari; es considera una pèrdua de temps i un luxe. Associem la recerca d’alternatives amb les dificultats i amb la resolució de problemes.

La imperfecció sembla la única justificació per a la recerca d’alternatives. Els japonesos, amb una tradició diferent de la occidental, són capaços de buscar alternatives en qualsevol moment, sense sentir-se obligats a demostrar que hi ha imperfecció. Poden reconèixer que la manera actual d’actuar és meravellosa i, no obstant, posar-se a buscar-ne una altra. Quan es troben altres maneres possibles, es comparen amb les existents i si no sembla convenient usar-les, no s’usen.

Pot ser que les alternatives ens vinguin donades. Escollir quina corbata em posaré és mirar la perxa de les corbates i l’únic que haig de fer és escollir.

En un restaurant, les alternatives ofertes figuren en el menú, però se’n poden generar d’altres, per exemple, demanar dues mitges racions de dos plats diferents o demanar que em col·loquin la salsa a part. Per tant, hi ha moltes alternatives més, sempre i quan fem l’esforç de buscar-les.

En el cas d’un explorador que vol encendre foc i no porta llumins les alternatives no resulten tan clares (un encenedor? fregar dos pals? concentrar els raigs de sol?). Cal revisar l’experiència personal i recordar certes instruccions. Aquest és aproximadament el procediment normal quan busquem alternatives: revisem la nostra experiència.

Trobar més alternatives

Si ja disposem de certes alternatives, perquè malgastar el nostre temps en la recerca de més possibilitats?

Hi ha situacions tancades amb un nombre fix d’alternatives existents. Però la majoria de les situacions són obertes, sense un nombre fix d’alternatives. La única limitació és la capacitat de la nostra imaginació per dissenyar-ne de noves. Massa sovint pensem només en “l’anàlisi”, quan hem de buscar alternatives. La idea de “disseny”, en canvi, indica que ens hem d’esforçar en crear noves possibilitats. Això es pot aconseguir canviant els límits de la situació, introduint nous factors, variant els valors o involucrant a altres persones en el procés.

Alternatives i decisions

En situacions que impliquen acció o decisió, no podem quedar-nos asseguts esperant trobar l’alternativa “última”. Hem de seguir el curs dels esdeveniments. Arriba un moment en que hem de congelar el disseny per seguir endavant. La idea perfecta no serveix de res si arriba massa tard.

Per tant, hi ha d’haver un element d’utilitat, Potser hem d’establir un punt final. Un pot decidir que només dedicarà un minut a la consideració de la possibilitat de noves alternatives. Quan la qüestió és molt seriosa, es pot fixar un punt final una setmana o fins i tot un mes després. En acabar aquest termini, cal decidir entre les alternatives disponibles. A llarg termini, el que compta és la intenció i l’esforç per trobar altres alternatives.

Nombre d’alternatives

Una raó pràctica per la que la molta gent es mostra reàcia a considerar la possibilitat d’altres alternatives es que si creu que ja ha pensat totes les alternatives, pot confiar plenament en la seva elecció. Però si “admet” la possibilitat que n’hi hagi d’altres, no pot sentir-te tan confiada.

Una segona raó és que amb el nombre d’alternatives generades augmenta el treball necessari per elegir entre elles; però el contrari és absurd. Un no hauria de prendre mai cap decisió si no pensés mai en una alternativa. La veritat pura i dura és que no es pot millorar una decisió disminuint el nombre d’alternatives a considerar. Resulta preferible generar moltes alternatives i ser implacable en el procés de decisió que tenir-ne poques i ser meticulós amb la decisió. En produir més possibilitats, algunes idees són tan bones i fins i tot tan òbviament superiors a les altres, que de fet la decisió serà molt fàcil. En molts casos es convertirà en una mena de procés intuïtiu.

Trobar i crear alternatives

Com a principi general, convé conèixer les alternatives existents, encara que poques vegades brindin una idea original, abans de començar a desenvolupar-ne de noves: no té sentit buscar una manera raríssima de fer quelcom quan existeix una manera bona de fer-ho que està a l’abast si un fa l’esforç de trobar-ho. Quan es coneixen les maneres estàndard, té sentit buscar-ne d’altres més creatives.

Pot dir-se que aquesta “creació deliberada de noves alternatives” és només un tipus de “troballa”. Això sembla ser així perquè tota alternativa acceptable semblarà raonable retrospectivament. Pensar que amb una bona recerca l’haguéssim trobat immediatament és fals. Quan s’han examinat totes les alternatives disponibles, és necessari fer quelcom per presentar-ne de noves. En general, això s’aconsegueix mitjançant una barreja de troballa i creació.

Històries d’alternatives

Heus ací algunes històries sobre alternatives.

Bibliografia